Com agafar a trav茅s del teu HARA

per Yasunari KITAURA

脡s possible que no hi hagi res m茅s concret que agafar fermament alguna cosa amb les teves mans. Per貌, perqu猫 aquesta acci贸 sigui realment concreta, ha de ser feta per i amb el teu HARA. En l’acci贸 de tenir quelcom agafat amb les teves mans, estan ocorrent dues coses de diferent naturalesa:

La primera, la intenci贸 de posseir, de fer seu, de dominar, o apoderar-se com diuen els anglesos (to get hold of).

La segona 茅s la reacci贸 natural al risc que et caigui l’objecte agafat. En aquest 煤ltim cas, amb com m茅s for莽a est脿 la m脿 tancada, la sensaci贸 de tenir una cosa estranya, que no ens pertany, ser脿 major. En aquest sentit, la m脿, o per defecte m茅s, generalment parlant, el cos est脿 obligat a prendre contacte amb l’altre com un objecte, el qual 茅s estrany a ell mateix.

L’objectivitat 茅s inevitable. Mai ocorre una identificaci贸, si la identificaci贸 ocorregu茅s sempre, seria en un nivell emocional, com en els camps de la poesia, de la m煤sica i tamb茅 dels records sentimentals. En el nivell de l’acci贸 茅s un tab煤.

El que he dit sobre el cos es pot aplicar amb m茅s claredat sobre la percepci贸 de la ment. Els ulls capturen una visi贸 global d’all貌 que han vist. El funcionament de la vista consisteix a negar la confusi贸 inicial que es crea en identificar un objecte i transformar-lo en una visi贸 cada vegada m茅s n铆tida.

Quan una persona pensa, 茅s conscient que est脿 pensant sobre alguna cosa, si 茅s objectiva el pensament, es torna clar i n铆tid. Si aquesta objectivaci贸 茅s confusa i prematura, o dit d’una altra manera, mentre la idea no 茅s prou n铆tida i pura, la labor del pensament no est脿 conclosa. I un ha de buscar un concepte m茅s adequat. Per una altra banda, la persona no comparteix els seus pensaments inconscients amb ning煤, perqu猫 una vegada els ha compartit, la ment es torna objectiva, ha deixat de ser el subjecte que reflexiona.

Aquest mecanisme de la ment no el podem comprovar d’una manera directa i immediata com hauria fet Ren茅 DESCARTES (Fil貌sof franc猫s del segle XVII). El que si podem comprovar amb claredat, 茅s 煤nicament l’objecte i la seva concepci贸, la seva manera de ser i el rastre del seu moviment.

En dues paraules, el cos, la vista i el pensament atrapen a l’altre, cadascun en el seu sentit respectiu. Per貌 sempre com un objecte. Tots sense excepcions actuen com un subjecte cap a un objecte, estrany a si mateix.

Diferent d’aix貌, el HARA pren contacte amb l’altre a trav茅s d’una identificaci贸 铆ntima. Nom茅s per la via de la identificaci贸 el HARA pot atrapar a l’altre. Ell pot percebre a l’altre, de manera que mentre no hi hagi cap identificaci贸, l’altre no existeix per ell; per貌, i sembla paradoxal, l’objecte identificat pel HARA, est脿 al mateix temps clarament detectat i reconegut com a tal pel HARA. La lucidesa del HARA en aquesta acci贸 茅s molt diferent de l’emoci贸 borrosa de la identificaci贸. I la real integraci贸 o unificaci贸 nom茅s pot ser culminada per aquesta peculiar facultat del HARA. Aix铆, un fet tan concret com agafar quelcom amb les teves mans est脿 sustentat en realitat per una entitat abstracta anomenada HARA.

HARA, b茅 que situat a l’abdomen, no 茅s ni un 貌rgan, ni res del cos; la seva exist猫ncia 茅s pura fantasia des d’un punt de vista anat貌mic. Per貌 a l’acci贸 que ens interessa, en el mateix sentit de la nostra exist猫ncia i vida no nom茅s 茅s real sin贸 essencial i vital. El HARA es torna el cor de les nostres exist猫ncies, ens fa capa莽os de ser, de viure la realitat de les nostres vides, podem integrar-nos al nostre univers sense ser desintegrats per ell. A part, com acabo de dir, amb el HARA podem prendre un contacte real amb l’altre, cosa que tindria de ser impossible.

El HARA b茅 que profundament ancorat al cos, no 茅s part del cos i, per tant, no pot atrapar l’altre per una contracci贸 muscular ni per un moviment d’ossos com amb una m脿, en lloc d’aix貌, el HARA absorbeix dominant l’objecte. En conseq眉猫ncia el HARA atrapa l'”altre” a trav茅s de l’acci贸 d’agafar amb les mans, invertint aix铆 completament la situaci贸, per貌 diferent de la vista i la ment, HARA no paralitza a l’altre, no atrapa coses est脿tiques.

Al contrari, HARA captura a l'”altre” en un lliure flux, en un constant moviment oscil路latori; perqu猫 el HARA 茅s per si mateix essencialment din脿mic i vital. Diferent de les mans i a la vista, per貌 semblant a la ment, el HARA pot eliminar les dist脿ncies i prendre contacte amb l'”altre” allunyat d’ell amb una immediata claredat. El HARA curosament guardat en la profunditat de l’abdomen 茅s anomenat tamb茅: KIKAITANDEN, la immensa mar del KI. La palpitaci贸, respiraci贸 i comunicaci贸 del KIKAITANDEN amb l’entorn animat o inanimat, compon les nostres vides en les seves m煤ltiples manifestacions.

Al meu entendre, un dels aspectes m茅s atractius i interessants de l’AIKIDO, resideix en el fet que podem personalment experimentar, realitzar i elaborar tot aix貌. Que a primera vista sembla una idea completament irracional i imagin脿ria, per貌 que 茅s una realitat concreta, rigorosa i detallada.

Amb la pr脿ctica de l’aikido, utilitzant el nostre cos i ment i les de l’oponent en la vida real i no solament en un espai geom猫tric, arribarem a dominar amb el nostre hara, amb claredat i contund猫ncia, repetint sempre, corregint sense parar, si 茅s necessari, cada vegada d’una manera m茅s subtil i profunda.

Madrid, 2006.